Com organitzar un viatge a les Dolomites (III)

La tercera opció, com es pot deduir, era el tren.
Fer llargs trajectes amb tren ens evoca un altre temps, una època de vestits llargs, i tabac continu... una època que tal volta va acabar amb les imatges de Amb la mort al darrere. És possible que aquest aire romàntic, clàssic, fóra el que va facilitar que Miswasabi acceptara aquesta elecció (partidària com era del ràpid, i low-cost avió).

Apeudepàgina ja havia fet en alguna ocasió el trajecte Barcelona- Milà a bord del tren Salvador Dalí en la seua època erasmus. No és un trajecte pesat, ja que la major part del viatge es fa mentre tu estàs dormint. Ixes a les 8 de la vesprada i a les 10 del matí de l'endemà apareixes a Milà. Les butaques, que són barates, no són massa còmodes, sobretot si tens un somni lleuger, però les cabines no estan malament.

S'optà per una cabina doble (les hi ha quàdruples) amb dret a desdejuni. Anada i tornada es varen poder traure per 270 euros per cap, total: 540 euros.

Pujava el pressupost respecte a l'avió, però estalviava suors a Apeudepàgina, i proporcionava un viatge diferent a unes vacances diferents.